You are currently browsing the tag archive for the ‘Berga’ tag.

Hem encetat el 2010 i no podem fer-ho sense recordar que, enguany, es compleix el centenari del naixement d’un dels escriptors berguedans més importants de tots els temps: Josep Armengou i Feliu. En efecte, mossèn Armengou –el “capellà de Berga”, com li plaïa d’autoanomenar-se– va néixer a la ciutat de Berga el dia 18 d’octubre de 1910, exactament al carrer major, fill del sastre berguedà Pau Armengou Santandreu i d’Àngela Feliu Costa de Cal Gori de La Valldan.

Ens plau de recordar que Edicions de L’Albí l’ha reivindicat des dels seus inicis i ha estat l’editorial que més l’ha editat i reeditat sense treva al llarg de tots aquests anys. Ja l’any 1990, dins la col·lecció Biblioteca Escriptors del Berguedà, va donar a la llum el seu “Petit diari de guerra” dins el volum Prosa escollida, compartit amb Pere Tuyet i Josep M. Ballarín. En el pròleg d’aquest llibre, Josep Benet afirma, entre altres coses, que el “Petit diari de guerra” de Mn. Armengou “és molt interessant per conèixer el pensament i la vida d’un berguedà que, durant la postguerra va contribuir eficaçment al redreçament de Catalunya, molt especialment amb els seus escrits que tant ajudaren molt joves a descobrir la realitat nacional de Catalunya, negada pels vencedors de la guerra”.

Posteriorment, l’any 1994, L’Albí va editar de nou, dins de la col·lecció La Guita, amb pròleg de Climent Forner, la seva obra sobre “la festa berguedana per excel·lència”: La Patum de  Berga. Aquesta edició partia del llibre editat per les Edicions del Museu Municipal de Berga l’any 1973. Després de molts anys de trobar-se incomprensiblement exhaurida, “la reedició d’aquesta obra”, d’acord amb el prologuista, “era necessària”. Com és necessària la seva lectura si volem apropar-nos-hi amb un mínimum de capacitat contemplativa, ja que, com escriu Forner, “cal que els patumaires no es limitin a saltar i ballar, sinó que sàpiguen per què salten i per què ballen… Aquest llibre pot ajudar-los-hi talment una lectura iniciàtica.” Com diu l’autor en la seva “Notícia” introductòria: “No tot és melodia ni tot és aldarull. No tot és ritme ni tot arremolinament de gentada. Ni és pròpiament un espectacle per a ésser presenciat. És quelcom de més complex. Té moments d’un primitivisme corprenedor en els quals hom crida, hom corre, hom xiula àdhuc, és a dir, tothom qui és a la plaça fa La Patum. De cop i volta es transforma, s’enlaira: tot és simbolisme. Els crits s’han tornat melodia i l’aldarull s’ha fet ritme cerimoniós. Aleshores hom contempla, hom escolta i es deixa emportar per la tonada gairebé sense saber què.”

L’any 1996, L’Albí va posar a les mans dels lectors una altra obra molt esperada: l’edició definitiva de Justificació de Catalunya, ara amb un pròleg del president Pujol. Escrita l’any 1955, s’havia difós clandestinament fins que l’any 1979 es va dur a terme la primera edició a partir de la versió que l’autor enllestí l’any 1975, poc abans de morir. Amb tot, llavors no fou possible encara donar-la a conèixer íntegrament. Finalment, doncs, L’Albí en presentà la versió definitiva després de reestablir la totalitat del text tal com Mn. Armengou el deixà. Aquesta obra “apassionada –i apassionant– allunyada de les elucubracions universitàries i dels compromisos dels polítics”, com diu Jordi Pujol en el pròleg, fou escrita “amb una gran llibertat d’esperit, amb una gran visió de futur, amb una ferma voluntat de revisar el nostre passat per a entendre el present i construir un futur millor”.

L’abril de 2006, L’Albí va fer un nou pas encara en la seva reivindicació de l’obra i la figura de Mn. Armengou, amb la recuperació d’un altra obra important que havia estat publicada ja pòstumament de forma clandestina, l’any 1977. Es tracta del llibre Nacionalisme català (Idees i pensaments). El pròleg a la present edició és signat per Oriol Junqueras, Albert Botran i Ferran Royo, els quals remarquen, entre moltes altres idees, el fet que “el concepte de llibertat és el leit motiv de tota l’obra, valor suprem i universal que transcendeix i ultrapassa el seu significat”… I més endavant: “De la mateixa manera que Montaigne ens demanava que fóssim moderats amb la moderació, Armengou exigeix que siguem intolerants amb la intolerància. La seva obra és un clam a la resistència, a la revolta, al combat… a l’autodeterminació constant.”

Cal dir que Edicions de L’Albí desitjaria encara poder treure a la llum noves reedicions de l’obra de Josep Armengou, així com poder contribuir a l’edició dels seus papers encara inèdits, una cosa, però, que no està únicament a les seves mans. D’entre els títols de caire més local, caldria poder recuperar el llibre L’escut de la ciutat de Berga (1973) o la seva monografia queraltina El santuari de la Mare de Déu de Queralt (1971). Mentrestant, com sigui, en aquest blog podreu consultar la bibliografia completa de Josep Armengou, que va morir a la seva ciutat el dia 21 de gener de 1976, després d’una llarga malaltia.

Categories

Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

estadístiques

  • 13.885 visites
gener 2020
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« set.    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

Què porta més clics

  • Cap

Pàgines