You are currently browsing the tag archive for the ‘Armengou’ tag.

Hem encetat el 2010 i no podem fer-ho sense recordar que, enguany, es compleix el centenari del naixement d’un dels escriptors berguedans més importants de tots els temps: Josep Armengou i Feliu. En efecte, mossèn Armengou –el “capellà de Berga”, com li plaïa d’autoanomenar-se– va néixer a la ciutat de Berga el dia 18 d’octubre de 1910, exactament al carrer major, fill del sastre berguedà Pau Armengou Santandreu i d’Àngela Feliu Costa de Cal Gori de La Valldan.

Ens plau de recordar que Edicions de L’Albí l’ha reivindicat des dels seus inicis i ha estat l’editorial que més l’ha editat i reeditat sense treva al llarg de tots aquests anys. Ja l’any 1990, dins la col·lecció Biblioteca Escriptors del Berguedà, va donar a la llum el seu “Petit diari de guerra” dins el volum Prosa escollida, compartit amb Pere Tuyet i Josep M. Ballarín. En el pròleg d’aquest llibre, Josep Benet afirma, entre altres coses, que el “Petit diari de guerra” de Mn. Armengou “és molt interessant per conèixer el pensament i la vida d’un berguedà que, durant la postguerra va contribuir eficaçment al redreçament de Catalunya, molt especialment amb els seus escrits que tant ajudaren molt joves a descobrir la realitat nacional de Catalunya, negada pels vencedors de la guerra”.

Posteriorment, l’any 1994, L’Albí va editar de nou, dins de la col·lecció La Guita, amb pròleg de Climent Forner, la seva obra sobre “la festa berguedana per excel·lència”: La Patum de  Berga. Aquesta edició partia del llibre editat per les Edicions del Museu Municipal de Berga l’any 1973. Després de molts anys de trobar-se incomprensiblement exhaurida, “la reedició d’aquesta obra”, d’acord amb el prologuista, “era necessària”. Com és necessària la seva lectura si volem apropar-nos-hi amb un mínimum de capacitat contemplativa, ja que, com escriu Forner, “cal que els patumaires no es limitin a saltar i ballar, sinó que sàpiguen per què salten i per què ballen… Aquest llibre pot ajudar-los-hi talment una lectura iniciàtica.” Com diu l’autor en la seva “Notícia” introductòria: “No tot és melodia ni tot és aldarull. No tot és ritme ni tot arremolinament de gentada. Ni és pròpiament un espectacle per a ésser presenciat. És quelcom de més complex. Té moments d’un primitivisme corprenedor en els quals hom crida, hom corre, hom xiula àdhuc, és a dir, tothom qui és a la plaça fa La Patum. De cop i volta es transforma, s’enlaira: tot és simbolisme. Els crits s’han tornat melodia i l’aldarull s’ha fet ritme cerimoniós. Aleshores hom contempla, hom escolta i es deixa emportar per la tonada gairebé sense saber què.”

L’any 1996, L’Albí va posar a les mans dels lectors una altra obra molt esperada: l’edició definitiva de Justificació de Catalunya, ara amb un pròleg del president Pujol. Escrita l’any 1955, s’havia difós clandestinament fins que l’any 1979 es va dur a terme la primera edició a partir de la versió que l’autor enllestí l’any 1975, poc abans de morir. Amb tot, llavors no fou possible encara donar-la a conèixer íntegrament. Finalment, doncs, L’Albí en presentà la versió definitiva després de reestablir la totalitat del text tal com Mn. Armengou el deixà. Aquesta obra “apassionada –i apassionant– allunyada de les elucubracions universitàries i dels compromisos dels polítics”, com diu Jordi Pujol en el pròleg, fou escrita “amb una gran llibertat d’esperit, amb una gran visió de futur, amb una ferma voluntat de revisar el nostre passat per a entendre el present i construir un futur millor”.

L’abril de 2006, L’Albí va fer un nou pas encara en la seva reivindicació de l’obra i la figura de Mn. Armengou, amb la recuperació d’un altra obra important que havia estat publicada ja pòstumament de forma clandestina, l’any 1977. Es tracta del llibre Nacionalisme català (Idees i pensaments). El pròleg a la present edició és signat per Oriol Junqueras, Albert Botran i Ferran Royo, els quals remarquen, entre moltes altres idees, el fet que “el concepte de llibertat és el leit motiv de tota l’obra, valor suprem i universal que transcendeix i ultrapassa el seu significat”… I més endavant: “De la mateixa manera que Montaigne ens demanava que fóssim moderats amb la moderació, Armengou exigeix que siguem intolerants amb la intolerància. La seva obra és un clam a la resistència, a la revolta, al combat… a l’autodeterminació constant.”

Cal dir que Edicions de L’Albí desitjaria encara poder treure a la llum noves reedicions de l’obra de Josep Armengou, així com poder contribuir a l’edició dels seus papers encara inèdits, una cosa, però, que no està únicament a les seves mans. D’entre els títols de caire més local, caldria poder recuperar el llibre L’escut de la ciutat de Berga (1973) o la seva monografia queraltina El santuari de la Mare de Déu de Queralt (1971). Mentrestant, com sigui, en aquest blog podreu consultar la bibliografia completa de Josep Armengou, que va morir a la seva ciutat el dia 21 de gener de 1976, després d’una llarga malaltia.

JosepArmengouL’any que ve farà cent anys del naixement de Josep Armengou (Berga, 1910-1976) i des d’aquí ens agradaria que aquest centenari no passés desaparcebut. És per  això que li volem dedicar unes quantes entrades al bloc i recordar ni que sigui una petita part de tota la feina feta. Per encetar el nostre homenatge particular a Josep Armengou parlarem d’un dels seus llibres, NACIONALISME CATALÀ: Idees i pensaments (Edicions de L’Albí, 2006).

Editat per primera vegada clandestinament l’any 1977, aquest llibre recull tot un seguit de textos de Josep Armengou —escrits com sempre amb un estil clar, directe, sovint implacable—, que són en origen una tria molt representativa i oportuna de les seves idees i els seus pensaments. I el que és més trist de tot: han passat més de trenta anys i conserva plenament la vigència. Aquestes “idees i pensaments” són un cop de puny a la injustícia i a l’immobilisme. La llibertat és el seu leit-motiv principal: “Un clam a la resistència, a la revolta, al combat… a l’autodeterminació constant.”

Cadascun dels pensaments que desgrana Mn. Armengou en aquest llibre es podria desenvolupar i donar lloc a una obra independent. Aquest Nacionalisme català constitueix, però, per la seva estructura, el cas oposat al llibre de consum, que sovint consisteix en una petita part de contingut ideològic i la resta és propaganda de la pròpia idea.

Armengou exposa, amb sentències aforístiques i sense embuts, la seva visió del nacionalisme, la política catalana, la llengua, Espanya, la monarquia, la diferència entre Nació i Estat, la lluita de classes, la independència, etcètera. El declarem lectura obligatòria.

Nacionalisme català

“La  sobirania no pertany a l’Estat, sinó a la Nació. Aquesta la delega a l’Estat. Però l’Estat, de si, no és una sobirania, sinó un servei. El fracàs ha estat de convertir un servei en sobirà absolut i absolutista.”

“La nació colonitzada no té paraula en el diàleg mundial. La llengua antiga dels catalans no ressona a l’ONU. Hi parlen espanyols per nosaltres. I si s’escau que el representant de l’Estat espanyol és un català, haurà hagut d’abdicar prèviament a la seva personalitat catalana. No hi parlarà com a català, sinó com a espanyol i en la llengua dels castellans. Com un castellà més, hi representarà i defensarà el muntatge abusiu, l’Estat espanyol, que ens colonitza.”

“Un home a qui han privat la llibertat externa pot continuar essent un home mentre interiorment no renunciï a la llibertat. L’home que es resigna a renunciar a la llibertat és una bèstia. Un poble que ha renunciat col·lectivament a la llibertat és un parc zoològic.”

“Per això el dret de sobirania que l’Estat espanyol s’atribueix sobre Catalunya és fals, tant per l’adquisició —la força de les armes—, com per l’exercici —un colonialisme destructor del país—. L’Estat espanyol és l’enemic número u dels Països Catalans […].”

“Si la independència dels Països Catalans fos un somni burgès és possible que la nostra burgesia l’hagués intentada seriosament. Però, curta d’horitzons, com a negoci s’ha estimat més el proteccionisme centralista. I tan car com li ha costat i li costa!”

“Cap país no ha pogut alliberar-se del colonialisme espanyol sense la violència. Tot fa pensar que Catalunya no serà el primer. No hem pas triat nosaltres aquest camí, sinó que ens ha estat imposat. Potser és l’última trampa que ens para el colonialisme espanyol. Cal preveure-ho. Però potser no tenim altre camí. La qüestió, en aquest cas, no seria quin camí seguirem, sinó com el seguirem millor per arribar a terme. Aleshores, l’equivocació d’Espanya haurà estat de posar Catalunya en aquesta contingència.”

“Espanya és l’intent de realització d’un mite. En ella els uns viuen la unidad i de la unidad, mentre que els altres la patim i encara hem de finançar-la. Espanya és un país frustrat. És l’intent d’un impossible. El fet que la llibertat no sigui possible a Espanya no és un argument contra la llibertat: és un argument contra Espanya.”

“La monarquia no és el règim tradicional d’Espanya, sinó el règim traïcional.”

“Sentimentalment, és clar, tots voldríem que el Barça fos campió cada any. Migrada hegemonia. […] Si pensàvem amb el cap potser començaríem a escatir la conveniència que tots els equips catalans se separessin de la Lliga espanyola. La independència esportiva també forma part de la independència nacional. Això, ara com ara, sona a utopia. De totes maneres, ens convindria deixar de tenir el futbol com a primera vivència comunitària i començar a pensar en coses més importants. Hem confiat la defensa de Catalunya a uns equips de futbolistes, la majoria dels quals ni catalans no són. A Catalunya, en lloc de pagar futbolistes, potser li hauria valgut més pagar guerrillers.”

“Tothom qui mani a Catalunya llevat dels catalans ho farà malament. Governarà com a colonitzador […]. Els catalans hem de tenir la  nostra pròpia política. Hem d’anar en compte a no deixar-nos obsessionar pels problemes interns de la política espanyola. La política espanyola no és mai la política catalana.”

“No n’hi ha prou per a Catalunya d’assolir un grau de cultura i de civilització notable. Cal que aquesta cultura i aquesta civilització siguin catalanes. Cal fer homes i fer catalans; fer un poble i un poble català. Això és previ a tota acció política.”

Categories

Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

estadístiques

  • 13.885 visites
gener 2020
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« set.    
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

Què porta més clics

  • Cap

Pàgines