NOVETATS 2021

Mercè Miró, Un sorollet de claus (L’Albí, maig 2021)

Poemes, 2012-2021

Els poemes aplegats en aquest llibre, Un sorollet de claus, escrits durant els deu darrers anys, estan amarats -com afirma Jaume Huch en l’epíleg- “pel sentiment de l’absència de la persona estimada, transfigurada, però, en presència, fins al punt que una pèrdua tan sentida revesteix la poeta de solitud i, al mateix temps, de companyia -d’aquella inefable companyia que ens fan les persones que físicament ja no són entre nosaltres, però que al mateix temps hi són sempre, fins al punt que el seu record esdevé una presència viva”.

Altres llibres de l’autora: Una vida en quatre capítols (1979), Gira de llençol (2001), Mirall de fons (2010).

Miracle Sala, Piscolabis (L’Albí, maig 2021)

Piscolabis conté una vuitantena llarga de textos que van de les tres línies a les quatre pàgines, amb històries que parlen de la condició de viure, les relacions humanes, la llibertat, la lluita dels pobles, la supervivència del món i la natura, la mort i la llengua. Com diu Llorenç Capdevila, en el pròleg, “Miracle Sala hi imprimeix el seu estil particular: el protagonisme dels animals (i de vegades els objectes) d’alguns dels relats és marca de la casa, com ho és la cura en el llenguatge, la ironia intel·ligent, la importància dels records, la capacitat evocadora o les referències als clàssics”.

Queralt endins

Jaume Huch, Queralt endins (L’Albí, maig 2021)

Arran del confinament, a partir del dia que es va declarar l’estat d’alarma, Jaume Huch va escriure un poema diari que, puntualment, acompanyat d’una fotografia, va compartir a Instagram. Això va generar un cert feedback amb els seus seguidors, alguns dels quals confessaven a la xarxa que ja esperaven el poema del dia. Finalment, al cap d’un any, l’autor ha recollit tots aquells poemes i les imatges respectives en aquest llibre: Queralt endins. Des de la finestra, la muntanya de Queralt no va esdevenir un simple decorat, sinó el paisatge entranyable que agombolava els seus somnis i les seves esperances.

Pep Molist / Susanna Ayala, L’home del barret de feltre (L’Albí, maig 2021)

Aquest àlbum proposa descobrir als infants la figura de l’artista i escultor alemany Joseph Beuys, que destacà pels seus happenings. És un dels cofundadors del moviment Fluxus. Va ser pilot a la Segona Guerra Mundial. Fou derribat a Crimea i uns camperols tàrtars li salvaren la vida. Aquest episodi va tenir una forta influència en el seu art posterior. Després de la guerra va estudiar a Düsseldorf. Defensà un art amb implicacions polítiques i preocupacions ecològiques. Va ser una figura carismàtica i polèmica. A Catalunya, l’artista va tenir una vinculació important amb la ciutat de Manresa. Ara, aquest conte, en l’escaiença també de la reivindicació de la seva figura amb una gran exposició a Barcelona, explica la seva vida i la seva obra als infants i els joves.

Creatures vivents

Martí Just i Montraveta, Creatures vivents (L’Albí, març 2021)

L’autor ens proposa en aquesta ocasió un llibre de poesia insòlit i absolutament extraordinari: un recull d’una cinquantena de poemes, il·lustrats tots ells amb fotografies, dedicats als ocells, els insectes i altres animals. Així, expressa amb una gran sensibilitat poètica la seva admiració per la natura i els éssers que en formem part. Tot un agraïment a la vida i al seu creador.

Ocells de la serra de Queralt

Ocells de la serra de Queralt. Guia de camp (L’Albí, març 2021)

Aquest llibre us proposa descobrir els ocells de la serra de Queralt, una de les àrees més populars i de més valor simbòlic del Berguedà. De forma didàctica i amb rigor científic, s’hi presenten més de 110 espècies, de les més comunes fins a les més escasses, gairebé totes les que podem trobar a l’àmbit geogràfic tractat. La majoria es descriuen de manera concisa, indicant a on i quan es poden veure, entre altres curiositats. Prop de 400 fotografies, triades entre milers, mostren distintes visions i plomatges segons els sexes, l’època o l’edat. Es proposen en detall 4 itineraris per diversos hàbitats representatius de la serra, i s’indiquen les espècies que s’hi poden veure i els millors llocs per observar-les.

Gas a fons

Joan Company, Gas a fons (L’Albí, març 2021)

Un cop començaren els primers moviments sísmics, l’any 2013, la gent de les Terres de l’Ebre va prendre consciència del risc que comportava per a la salut l’existència del magatzem submarí de gas situat prop d’Alcanar i Vinaròs. L’impacte de la plataforma i els inesperats terratrèmols -el projecte es va batejar amb el nom de Castor- va ocupar tota l’atenció mediàtica del moment, i provocà manifestacions, protestes i queixes per part d’un ampli sector de la població. El soroll de fons va aconseguir destapar molts aspectes escandalosos del projecte, emmascarats amb procediments a l’ombra per part dels empresaris i els polítics involucrats.

Feliç confinament

Carles Claret Vilaseca, Feliç confinament (L’Albí, febrer 2021)

Dia a dia, durant gairebé dos mesos, Carles Claret, observador inquiet, curiós i perspicaç, deixa constància d’allò que més li crida l’atenció a cada moment en funció dels esdeveniments col lectius i domèstics, els estats d’ànim i l’arbitrarietat capriciosa del pensament. Però, com afirma Jordi Estrada, Feliç confinament no és un dietari qualsevol. Potser perquè els dies en què va ser escrit tampoc no eren uns dies qualssevol. Un espai reclòs, un temps aturat i un maleït virus campant lliurement pels carrers com un psicòpata assassí predisposen a il·limitades cabòries i reflexions. Amb el seu verb àcid i punyent, aquest periodista amb esperit de tastaolletes ens relata escenes hilarants de la vida quotidiana, ironitza sobre la religió, el sexe i els animals de companyia, dispara amb bala contra els carallots de totes les edats i condicions, s’entendreix evocant estampes del passat i la pèrdua sobtada de la iaia Ermínia, critica la mediocritat de la classe política i no s’està de riure’s d’ell mateix.

Dolors C. Triola, Blanc trencat (L’Albí, febrer 2021)

A l’Àrtic hi predomina el color blanc encara que, si t’hi acostes prou, distingiràs matisos que poden arribar a ser molt foscos. Blanc trencat és la història d’una dona i un home que, malgrat compartir pocs mesos de les seves vides, troben temps i energia per enamorar-se. Aquest argument senzill es complica quan es despleguen les històries anteriors dels protagonistes i, sobretot, l’escenari que embolcalla la història, l’Àrtic de Groenlàndia.

Dies de roses i vi

Lola Palau, Dies de roses i vi (L’Albí, febrer 2021)

Lola Palau ens presenta aquest nou recull de catorze contes que volen ser un merescut homenatge al món del vi i, per extensió, a la gent que el fa i ens obsequia, no pas sovint sense esforç i amb un gran sacrifici, amb aquest preuadíssim beuratge dels déus. Cada relat parteix d’una varietat distinta de raïm, les característiques de les quals han estat l’excusa perfecta o la font d’inspiració per a cadascun dels narradors que s’apleguen en aquest col lectiu literari, format en aquesta ocasió per catorze narradores i narradors consolidats de casa de casa nostra.

Pere Raich i Vendrell, La noia del desert (L’Albí, febrer 2021)

L’autor ens confessa que va trobar la Faghira, la noia del desert, a la Perla, la gran duna de sorra blanca, a Tifariti: “Volia que li transcrivís la seva curta i intensa vida. La vaig convèncer que fos ella mateixa qui l’expliques, i aquí la teniu…” La imperdonable ignomínia del poble espanyol davant del poble sahrauí queda latent com a comú denominador de la història de la Faghira. Tot li esdevé com a conseqüència d’aquest fet. Però la vida dona moltes voltes, i la seva és plena d’infortunis, i plena de sorts, i de màgies, que en la creença d’alguns, avui, encara perduren.