Jordi Cussà, in memoriam

Aquesta pàgina la volem dedicar a Jordi Cussà i Balaguer (Berga, 18–1-1961 / 11-7-2021), en record i homenatge a l’amic i escriptor que mai no oblidarem.

Abaixes el teló abans d’acabar l’obra

per creuar a l’altra riba amb el diví Caront.

Avui fins i tot Iorick, també et ploraria.

Tu que em posares flors als llavis amb els mots

i em vas inocular el verí del teatre,

arrenca’m les espines que em claves al partir.

Si la resta és silenci, cavalcarem amb tu

més enllà de la fosca fins que s’alci el teló

i ens salvin les paraules.

Jaume Huch Camprubí 11-7-21

Últimes notícies:

Articles publicats arran de la seva mort:

Entrevistes:

Biografia i obra segons l’AELC

Obra publicada per Edicions de L’Albí:

  • Contes d’onada i tornada (2009)

Contes d’onada i de tornada és un recull concebut amb esperances de novel·la, que ens parla, sobretot, de les marees existencials dels humans més o menys adults, però també de com el paisatge, sigui mar o muntanya, pobles anònims o ciutats conegudes pertot, deixa petja en l’esperit dels personatges i en l’entranya de la trama.
Aquesta obra també suposà el retorn de l’autor a les essències de la literatura.

  • A reveure, Espanya (2010)

A reveure, Espanya és una novel·la de política-ficció que, partint sense embuts de la realitat actual, cerca les coordenades del GPS independentista. L’acció, de fet, comença quan la néta de la primera presidenta de l’Estat sobirà de Catalunya s’entesta a escriure un guió sobre els esdeveniments que, el 23 d’abril de 2018, van desembocar en la proclamació unilateral d’independència del Parlament de la Ciutadella. Gràcies a un ritme de cine i un esquema amb ressons de thriller, la trama dels personatges resol els interrogants del present amb un signe d’admiració futur.

La distància que separa un personatge històric del seu mite és prima com un alè. En el precís moment en què la persona expira, neix el mite com una font, prima i fugaç o cabalosa i inexhaurible. Aquest és, sens dubte, el cas de Guillem de Berguedà, el protagonista d’aquesta obra: el trobador més original, el cavaller més foll, també l’amant més sensible… En aquesta novel·la de lluites de llit i de llança, amb cavalls fabulosos i armes i joies i dones fascinadores, el mite s’incorpora amb tota la carn i tota l’ànima per revelar-se en una veu omniscient que es despulla del tot en tots sentits, si més no per decidir si al capdavall va ser, segons la cita del vell Plini, un d’aquells homes dues vegades benaurats: els que han escrit coses dignes de ser llegides i els que han fet coses dignes de ser escrites.
El resultat és un galop vital poderós, que trempa el curs del discurs com el tall d’una espasa, com la corda fluixa d’acer esmolat per la qual avança el personatge… fins que el meandre de la vellesa l’enfronta a la imatge de la font original. Com un llampec, esclata llavors l’imprevist final i lliga tots els caps. Fins i tot els decapitats.

  • Cavalls salvatges (2a edició 2016)

Amb la publicació de Cavalls salvatges l’any 2000, Jordi Cussà es va presentar com a narrador amb un tema tan delicat i marginal com la corda fluixa dels addictes a l’heroïna. I per travar un paral·lelisme amb les peripècies autodestructives de l’acció, es va arriscar a més a una estructura formal ambiciosa i audaç de la qual cal destacar dos recursos. Un és la creació d’un cor de veus narradores, que alambinen la novel·la com un calidoscopi de lletres, frases, capítols, i l’altre la inclusió de poemes, atribuïts a aquests personatges, i de fragments i evocacions de cançons de l’època, per acréixer la versemblança i aprofundir el context. És aquesta diversitat el que engalana Cavalls salvatges amb una trama de llenguatges plena de transgressions, de matisos, de troballes i petites joies literàries.
La revisió per a aquesta segona edició, per tant, s’havia de fer assumint que l’autor de la novel·la original se’l va endur el vent ja fa vint anys, però que calia preservar el cos de la seva obra, i polir només el mínimament indispensable. Tot i així, l’elasticitat del text actual i el pròleg de Matthew Tree, després de l’aparició de Formentera lady, que pot considerar-se’n una segona part, animen de nou els lectors a aquest gran convit literari.

  • El ciclop (2017)

Partint d’un incendi històric a la Badalona romana de principis del segle IV, El Ciclop segueix les aventures i les odissees d’una família pel mar Mediterrani i deserts enllà. I a través de les veus narradores, múltiples i diverses, especula sobre una visió global de la civilització fins a retornar a Badalona a mitjan segle XIII. És així com El Ciclop reflexiona, d’una banda, sobre el decurs dels individus i de la humanitat, mentre de l’altra es rabeja en una font de peripècies a còpia d’èpica, lírica i ironia. Jugant a mesclar història i ficció, El Ciclop recupera l’esperit i l’estructura d’una novel·la anterior de Cussà, La serp, per construir un relat que, més que una novel·la riu, és un híbrid entre mosaic i calidoscopi: a mesura que van encaixant les peces, es va perfilant un argument de fons que aglutina la trama de cada capítol.

Obra publicada en altres editorials:

Obra publicada en línia: