Xavier Gonzàlez-Costa, coautor de l’àlbum infantil Dimoni d’angelet, ha publicat el seu primer llibre de poesia, que porta per títol LLuny de qualsevol lloc.
És paradoxal que per a uns éssers –diuen– socials, com som les persones, la solitud sigui tan present, més enllà de la semàntica del mot. Perquè, malgrat que el significat de la paraula ens traslladi el pensament a un espai aïllat de la resta d’individus de l’espècie, la solitud avança com una gangrena a mesura que el món es fa més petit… s’escurcen les distàncies, físiques i virtuals, entre uns i altres, i la gent ens amunteguem en vertical, per sobreviure, a les ciutats. Com més som i més junts estem, més sols ens trobem… “lluny de qualsevol lloc”.
Cru i contundent, Xavier Gonzàlez-Costa fa amb aquest seu primer poemari, un exercici d’empatia per posar-se en la pell de la soledat, la seva gran por, personalitzant cada situació, buscant la poesia que hi ha en cada un d’aquests individus arraconats, conscientment o inconscient, per la seva circumstància, sacrificats pel seu propi desenllaç.
Aquí en teniu una mostra. Es tracta del poema titulat “El viatge”, que el Marc Marginet ha musicat.
“El viatge”
Al Marc Gil
Arribem no sabem d’on.
Arribem sense memòria.
Arribem i, en un segon,
el miracle de la vida
concepciona en el que som,
iniciant la nova història
que ens confina en aquest món.
Tothom ha de descobrir
que la vida és un viatge
i el món el seu destí.
I no qui més lluny arriba
ha de viure més que qui,
envoltat d’aquells que estima,
viu la vida fent camí.
I arribats al darrer port,
tant si la ruta ha estat dura
com si ha acompanyat la sort,
no gireu la vista enrere,
que a tots ens queda el conhort
d’emprendre una altra aventura
amb les ales de la mort.
La llúpia albina 