You are currently browsing the category archive for the ‘Narrativa’ category.

Edicions de L’Albí, Òmnium Cultural del Bages i la Biblioteca del Casino es complauen a convidar-vos a una taula rodona-col·loqui,amb motiu de la presentació del llibre EL CERCLE TRÀGIC de Josep Tomàs Cabot.

Hi intervindran, a més de l’autor, Josep M. Aloy, Llorenç Capdevila, Jordi Estrada i Jaume Huch.

L’acte tindrà lloc a la sala d’actes del Centre Cultural del Casino (passeig de Pere III, 27) el divendres 20 de setembre a les vuit del vespre.cercletragic_JTC

«Els disturbis del matí ens havien deixat regust de victòria. Asseguts en un bar de la plaça del Sol fèiem dringar els gots, respirant l’olor de cendra que s’escampava per Barcelona.»

Així comença Crònica d’un delicte menor, el debut de Ramon Mas en el camp de la novel·la, que reconstrueix de forma sincera i commovedora un arrest policial de quaranta-vuit hores. Es tracta d’una obra de formació, molt ben construïda, que pretén ser una reflexió sobre els abismes interiors que separen les persones.

Ramon Mas Baucells (Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1982) és llicenciat en Filosofia i, entre d’altres feines, ha treballat de llibreter a la històrica llibreria Documenta de Barcelona. És autor de tres llibres de poesia publicats a l’editorial Emboscall i editor de la revista de relats Les Males Herbes. Ha col·laborat en diverses publicacions musicals i literàries com Mondosonoro, La lluna en un Cove, La Escuela Moderna o la revista digital Cap de Creus. L’any 2011 va ser convidat a participar com a ponent en el cicle de conferències «Ficcions científiques i fantàstiques» organitzat per la Universitat de les Illes Balears. També és vocalista del grup de punkrock FP, amb els quals ha enregistrat divesos discos.

 

Dades del llibre:

Títol             Crònica d’un delicte menor
Autor            Ramon Mas
Col·lecció     Narrativa, 45
Pàgines        96
PVP              14 €
EAN             978-84-15269-11-3

 

Meravellosa… Una contribució fascinant

per a la comprensió de l’edat mitjana.

Umberto Eco

Escrita en forma de diari, Les pedres salvatges presenta el dia a dia d’un mestre d’obres que, al segle XII, edifica a la Provença l’abadia de Lo Toronet, una obra mestra de l’arquitectura cistercenca. És així com podem endinsar-nos en les interioritats del procés de construcció i en el món d’aquest monjo, que haurà de fer front a la feblesa dels homes i a les contrarietats que van sorgint al compàs de la durada de les obres i arran dels problemes tècnics i financers, però també dels doctrinaris propis de la vida monàstica i de la disciplina de l’orde. Una aventura exemplar i fascinant, que és en definitiva un homenatge commovedor a l’ofici d’arquitecte.

Fernand Pouillon va donar vida al mestre d’obres de l’abadia, el germà Guillem, un personatge que ens explica de forma vívida l’emoció que li provoca la visió de les pedres emprades en la construcció. Un home escomès per les seves pròpies contradiccions que, com descriuria Anna Gavalda a El consol, lluita «contra el dubte i la gangrena fent emergir d’una terra àrida l’obra mestra de l’abadia». La història, narrada en primera persona, fidelment recollida pel germà Pere, es desenvolupa cronològicament, entre el 5 de març i el 5 de desembre de 1161, a cavall del que seria un «llibre d’ordres» de l’obra, el reportatge sobre la vida monacal i l’anotació «teòrica» de l‘arquitectura romànica. Però, com va remarcar l’autor, no està relacionada amb una època i una arquitectura passades, sinó que la seva intenció va ser «descriure mitjançant una aventura exemplar el que ha estat, és i serà sempre l’ofici d’arquitecte». Les pedres salvatges, guanyadora del Prix des Deux Magots, l’any 1965, ha estat traduïda a més de trenta idiomes.

Dades del llibre

Traducció:   Joan Casas

1a edició:    Desembre de 2011

2a edició:    Febrer de 2012

EAN:    978-84-15269-10-6

Pàgines:    240

PVP:    24 €

Contes del Bé i del Mal és una novel·la fragmentada en tretze relats que conformen un tot.
I no pas un “tot” qualsevol sinó just el contrari, perquè el nexe i el paisatge on es descabdellen i teixeixen totes aquestes madeixes és ni més ni menys que LA PATUM.”

Per arriscar-se a novel·lar sobre la Patum i des de la Patum, cal tenir els peus de la sinceritat i la sensibilitat afermats a la Plaça, buscar en les interioritats de la persona allò que en abstracte anomenem el Bé i el Mal, i despullar-se per abocar-ho en la lletra impresa.

Un bon raig de sentit tràgic, quatre esquitxotades d’humor berguedà, moltes ganes d’escriure i la dèria de traduir a mots allò que durant tants anys va ser experiència viva irracional, i sempre serà, per essència, inefable.

Amb aquesta barreja original i amena, i el respecte que es mereix un calze laic però consagrat, un patumaire anònim i retirat, adorador des del bressol del miracle anual de la Festa amb majúscula, ha cuinat aquesta escudella de lletres, els Contes del Bé i del Mal.

Per poder reviure eternament la Patum fins i tot des de casa.

 

Avui, 19 d’abril, a les vuit del vespre, serem al bar La Lluna de Berga presentant el  llibre. Hi intervindrà, a més de l’autor, Albert Rumbo, historiador i prologuista de l’obra.

Presentem la primera de les novetats d’aquest Sant Jordi: De tot cor.

De tot cor reuneix, per primer cop, una mostra exhaustiva d’escriptors de la Catalunya central, des dels més joves, amb una obra incipient, fins als que, ja grans, arrosseguen una trajectòria consolidada. Són trenta-dues veus de narradors de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès que, en conjunt, donen una idea del volum i de la qualitat de la narrativa feta en el que algú ha anomenat «el cor de Catalunya».

La tria del tema que, més enllà de la coincidència geogràfica dels autors, dóna certa unitat al recull és el cor, amb tota la simbologia sentimental que se li atribueix. A De tot cor, el lector hi trobarà relats que parlen de la festa que pot ser una relació amorosa, quan l’amor és correspost, però també (i no pas en pocs casos) relats que s’entretenen en el desengany, la infidelitat, la pèrdua, l’engany, l’enyor… i tants altres matisos que sovint marquen les relacions humanes, i més concretament les amoroses.

La traductora Anna Casassas llegeix un fragment del llibre “A reveure, Espanya”, de Jordi Cussà.

http://www.tv3.cat/videos/3559711/Anna-Casassas

Amb motiu de la primera Fira del llibre del Berguedà, celebrada a Bagà aquest cap de setmana, hem presentat el volum El Noi de Bagà, de Ramon Vinyes.


El primer recull de contes de Ramon Vinyes, A la boca dels núvols, es  va editar a Mèxic l’any 1946. El relat que obre aquell volum és precisament “El Noi de Bagà”. Tal com va escriure Anton M. Espadaler, “Vinyes, que narra les més de les vegades amb un gran i afinadíssim sentit de l’humor, tracta amb especial predilecció el tema de la dissolució del jo…” I és que el Noi de Bagà recorre els Andes enamorat de la seva vicunya, “en els ulls encisadors de la qual troba les dolçors del passat perdut”. “Hi ha un moment, en moltes vides –escriu Vinyes–, que és el moment de la follia. El que recula a temps, se’n salva. El que s’hi atura, es perd. El baganès va aturar-s’hi i la seva història va deixar de ser la història del Noi de Bagà per convertir-se en la història del Noi dels Andes.” Perquè, en efecte, en paraules de Jordi Lladó, “per als catalans més purs com el protagonista d’”El Noi de Bagà” o el difunt espòs d’”Una Pasqua de Resurrecció en el tròpic”, el retorn ja no és possible”. Heus aquí dos relats inoblidables, de qui va ser precursor del realisme màgic, amic i mestre del Nobel colombià Gabriel García Márquez.

Un tast d’El Noi de Bagà:

—La vicunya del Noi de Bagà està molt greu —m’acaba de dir un gironellenc que fa de contramestre en una fàbrica de teixits d’aquest país de sol. I afegeix, amb una rialla tota gironellenca—: Ell, plora que ploraràs!

—El Noi de Bagà viu per a la seva vicunya —contesto al qui m’ha donat la mala nova.

Que gran i que petita és, l’Amèrica! M’ha estat possible de trobar-hi, ja no tan sols naturals de la comarca berguedana, sinó fills de Berga mateix. Habito a tret de fona del rebroll d’un carrabiner, nascut al poble, on el seu pare va viure fa anys. Fa de mecànic en una gran companyia aèria nord-americana.

Però no divaguem. Deia, o anava a dir…

Anava a dir que farà cosa d’un mes va presentar-se al Bar Colòmbia, d’un català de Falset —bar on ens reunim uns quants compatriotes desterrats—, un home que més aviat hauria pogut ser pres per un indi aimara o quítxua que per un fill de Catalunya. Portava amb ell un animal rar; i en tenia tanta cura, que de seguida es veia que l’animal l’havia ullprès. L’animal rar era una petita vicunya. La seva entrada i la seva presentació ens van sorprendre a tots. «Bona nit», ens va dir, enfonsant-se la mà a la cabellera embolicada i adoptant uns escruixidors aires de Manelic-Borràs. «Ací em tenen.» Quan tots crèiem que llançaria un crit de «He mort el llop!», va abaixar la veu per notificar-nos que, abans, els catalans que hi havia en aquest port del Carib tots el coneixien pel Noi de Bagà. Ara… Parla ell: «Ara, jo mateix accepto que podrien dir-me el Noi dels Andes.» Tal va ser la seva presentació. I s’assegué amb nosaltres, al voltant de la taula.


Us animem a participar a “La llança de Sant Jordi”.

Hi ha dues categories de votació: “Quin llibre regalaràs per Sant Jordi” i “Tria la millor coberta“.

Edicions de L’Albí hi té quatre llibres:

– Rius paral·lels, de Jordi Estrada
– Tothom a terra!, de Llorenç Capdevila
– A reveure, Espanya, de Jordi Cussà
– Repensant Catalunya, d’Albert Fargas

Citem alguns fragments de la ressenya que Xavier Cortadellas dedicava aquest dissabte a Presència a Jordi Cussà.

LES NANSES DE LES UTOPIES

“Jordi Cussà situa A reveure, Espanya a la Catalunya del 2038, vint anys després de ser independent, però igual de mediocre”

És sabut que a Jordi Cussà li agrada escriure com aquell que fa un thriller: La serp, L’alfil sacrificat, El noi de Sarajevo… Passen moltes coses a les seves novel·les, la seva prosa és més aviat cantelluda i directa, no gaire lírica, però eficaç; convidaria força més a continuar llegint que no a rellegir, si no fos que la trama de molts dels seus capítols –in media res-, també els vint-i-set d’A reveure, Espanya, obliguen a rellegir el lector que vol estar atent: llavors, és quan es descobreix millor el treball d’orfebre de Cussà, la seva ironia, la seva capacitat de síntesi, la seva velocitat narrativa, la tria acurada dels adjectius. Els que utilitza, per exemple, per descriure Llibert, subcosí de Sophie, la protagonista d’aquest últim llibre: “Era alt com un pollancre i ros com els rostolls, i es mirava el món amb uns ulls vius com grans de raïm molsuts i un somriure llaminer com formatge fresc.” Alguns dels contes de Contes d’onada i de tornada acaben amb un poema; també hi acaba A reveure, Espanya. El signa Blanca Martorell Cervantes, la primera presidenta de la Catalunya lliure; no gens casualment, recorda un poema de Foix.

[…]

“Cal agafar-se a les utopies imperfectes perquè són les úniques que tenen nanses”, escriu Blanca Martorell. La independència de Catalunya també ho és- D’aquí que tot plegat sigui volgudament ridícul, un xic irrisori, poc èpic, una comèdia de la mediocritat d’aquest nostre temps, en què només com alguns com en Jaume de can Llorets tenen ous, perquè viuen en un mas tant del vell Empordà que sembla de la profunda Catalunya profunda, com deia un personatge de La novel·la de les ànimes.

Què hi fan un pagès a punt de jubilar-se, una carnissera amargada, el fill cràpula d’un empresari de la construcció, l’assistenta del mossèn amb el seu gosset, un immigrant il·legal i un ionqui amb una escopeta de canons retallats en una oficina bancària de Vilanova del Tossal a les vuit del matí? Això, el mateix dia que el president de la Generalitat ha d’inaugurar un pavelló poliesportiu al poble i que el Barça i el Madrid han de jugar la final de Champions al Santiago Bernabeu.

Tothom a terra! és una novel·la coral, plena de situacions hilarants i personatges singu-lars. Llorenç Capdevila torna al microcosmos de Vilanova del Tossal, un poble ubicat en el “salvatge oest” de Catalunya, on els pagesos conviuen amb els especuladors i on, com a tot arreu, qui més qui menys té algun secret per amagar.

 

Categories

Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

estadístiques

  • 13,380 visites
Juny 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« set.    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  

Què porta més clics

  • Cap

Pàgines