You are currently browsing the category archive for the ‘ESPRESSO’ category.

Avui, 30 de desembre de 2010

 

Aquest mes, un altre ESPRESSO amb ressons de Rússia. Aquest cas, però, d’un autor de casa nostra.

Abans d’esclatar la guerra francorussa de 1812, una reunió amistosa entre Napoleó i el tsar Alexandre I va provocar l’obsequi per part d’aquest d’una sèrie de luxosos capots militars als oficials francesos més distingits. Durant la guerra, un d’aquests capots va passar per diverses mans i, després de sofrir una transformació dramàtica, va acabar cobrint  les espatlles i consolant el cor d’una pobra dona sola i desvalguda. Heus ací com un simple objecte material, allunyat per accident del seu destí natural, pot esdevenir una companyia vital i necessària.

Josep Tomàs Cabot (1930) s’ha distingit especialment com a novel·lista, que de fet ha estat sempre la seva autèntica vocació. Durant els darrers anys, ha publicat algunes de les seves obres narratives més importants com L’últim experiment (1994), Deu visites al company absent (1997), Els miralls de Schubert (2001), La cadena (2002) —d’on prové el magnífc relat que avui presentem—, Escamot d’afusellament (2004) o Weekend amb Robinson Crusoe (2007), entre d’altres.

“Mira que bé… Vetllades en una granja prop de Dikanka. Quina mena de vetllades? I les du al món un abellaire! Ai Senyor! Com si no s’haguessin pelat prou oques per tenir plomes o malgastat prou drap per fer-ne paper! I no són pocs els homes de tota mena que s’han embrutat els dits de tinta! Només faltava que a l’abellaire li vingués de gust seguir-los els passos. De debò, si és que avui dia no dónes l’abast a trobar prou coses per embolicar amb aquest munt de paper imprès que hi ha.”

Nikolai Gógol enceta així el prefaci a Viétxera na khútore vliz Dikanki (‘Vetllades en una granja prop de Dikanka’), recull del qual forma part «La nit de Nadal», que ara presentem en català dins de la col·lecció ESPRESSO.

Nikolai Vasílievitx Gógol (1809-1852), la paternitat del qual es disputen aferrissadament Rússia i Ucraïna, en aquestes «vetllades» dóna vida a l’abellaire Rudi Panko i el converteix en el narrador d’unes històries que barregen amb una naturalitat sorprenent el retrat costumista amb l’espiritualitat, la fantasia i l’humor.

Gosaríem afirmar que no hi ha cap “russòfon” que no conegui les peripècies del ferrer Vakula, perquè aquest relat ha estat llegit i rellegit des que va aparèixer publicat per primera vegada l’any 1832, i les diverses adaptacions que se n’han fet (dues òperes, una de Txaikovski i una de Rimski-Korsakov, dues pel·lícules i uns dibuixos animats) han contribuït a la introducció d’aquest conte de Nadal en l’imaginari col·lectiu.

La nit de Nadal en imatges.

Pel·lícula soviètica de dibuixos animats “Les aventures del ferrer Vakula”, basada en el relat de “La nit de Nadal”.

Fragment de la pel·lícula de 1961 “Viétxera na khútore vliz Dikanki”.


“És ben sabut que, amb tres contes magnífics («Els assassinats de la Rue Morgue», «El misteri de Marie Roget», «La carta robada»), va crear, gairebé a partir del no-res, el gènere detectivesc, que ha estat un dels més populars del segle XX; Arthur Conan-Doyle, que va concebre Sherlock Holmes, li reconeixia la paternitat del gènere. És menys sabut, però no menys cert, que també és el creador de la ciència-ficció, un gènere igualment popular; Jules Verne, que va imaginar aventures primer forassenyades i després realitzades, també li reconeixia aquesta creació. A aquests dos gèneres, que formen dos subconjunts en l’obra de Poe, cal afegir-ne altres: el fantàstic (amb els seus contes més coneguts, com ara «La caiguda de la Casa d’Usher» i «Ligeia»), el d’aventures, el paisatgístic, l’humorístic (la part dels seus contes sistemàticament menystinguda, tot i que té aspectes molt intensos, com ho van saber veure els surrealistes)… La riquesa inexhaurible de tots aquest relats permet veure-hi nous sentits, significats i paral·lelismes, cada cop que s’hi torna. Aquest volum aplega tres relats que formen un subconjunt, un registre dels escrits de Poe. Els podríem anomenar de bogeria; també, de malsons. Són uns malsons, però, que tenen la dissortada peculiaritat de no esvair-se amb l’arribada del dia.”

“Són tres relats cabdals: cabdals no tan sols en l’obra de Poe, sinó en el conjunt de tota la literatura, de tots el temps i de tot arreu. ¿No deu ser una exageració, afirmar això, un excés d’entusiasme? ¿Quin element en justifica una valoració tan alta? L’aportació singular d’«El cor delator», «William Wilson» i «El gat negre», allò que descobreix nous continents en el pensament i l’esperit, consisteix en el descens implacable als estrats més recòndits, foscos i inconfessables de l’home. Poe hi expressa una connexió íntima amb allò que Freud i el segle xx han anomenat subsconscient: l’àmbit de les pulsions irracionals, de les propensions injustificables des de qualsevol instància cerebral, que aboca a la destrucció dels altres i d’un mateix; territoris on ningú no vol penetrar, i que tanmateix existeixen, les pors més esborronadores, l’angoixa, la bogeria, l’al·lucinació, allò que el mateix Poe va definir memorablement com «el dimoni de la perversitat».


Amb aquest extret del pròleg de Joan Solé, que és qui ha traduït els relats, ja ens podem fer una idea de què trobarem en aquest ESPRESSO. Si no coneixeu l’obra d’Edgar Allan Poe, aquesta és la millor manera de començar.


Citem un article que ens dedica David Castillo a l’AVUI, i aprofitem l’avinentesa per dir que La independència de Catalunya, de Joan Maragall, i la Fedra, de Iannis Ritsos, ja són a les llibreries. I ja estem enllestint els ESPRESSO d’octubre, que també seran de luxe: Malsons, d’Egar Allan Poe, i Isabel de Galceran, de Narcís Oller.

BUTXACA PROFUNDA

El panorama de l’edició en català s’enriqueix amb l’aparició de noves propostes engrescadores. Col·leccions de petit format però molta substància, com les de 1984 i Arcàdia, ara tindran competència amb Edicions de l’Albí. El segell de Berga presenta quatre títols de clàssics contemporanis. Es tracta de peces breus de quatre genis de la literatura: el francès Guy de Maupassant, l’escocès Robert Louis Stevenson i els catalans Santiago Rusiñol i Ramon Vinyes, a qui Gabriel García Márquez va qualificar com “el savi català” a Cien años de soledad, i que l’Albí ja li ha publicat quatre títols.

Pels dos primers llibres traduïts s’han recuperat versions de qualitat: Bola de greix,de Maupassant, és a càrrec Lluís Calderer, i Markheim, de Stevenson, de Jaume Huch. Tots dos traductors formen part del consell editorial de la col·lecció, que es completa amb Jordi Estrada, Jordi Lladó i Lurdes Pons. Gent amb criteri i gust i que aposten per la literatura vuitcentista. Curiosament, Maupassant i Stevenson van néixer tots dos el 1850. El primer va morir el 1893, i, el segon, un any després. Per als amants de la literatura del XIX, Maupassant i Stevenson són dos cims, autors que superen el seu àmbit i els interessos de la seva època i esdevenen clàssics universals, renovats generació rere generació. Qui ho vulgui comprovar pot afrontar aquests dos breus volums com a tast. El relat Markheim toca el tema de l’alter ego, que Stevenson va immortalitzat en El cas estrany del Dr. Jekill i Mr. Hyde. L’autor de L’illa del tresor va tocar els temes del desdoblament de la personalitat amb intenció al·legòrica i maniqueista. La narrativa esplendorosa de l’escriptor d’Edimburg va reaccionar contra el positivisme que va conèixer i va aportar la modernitat dels estils decadentistes i simbolistes, que donarien alguns dels noms més importants de la literatura contemporània. La fantasia resultant ha estat un dels instruments per la connexió que ha tingut entre joves i adults després de més d’un segle, amb tot el que ha plogut. Un cas semblant és el de Guy de Maupassant, un dels hereus de Gustave Flaubert i tan destacable com els russos del XIX. De fet, Maupassant va ser deixeble de Flaubert i Bola de greix seria el debut literari el 1880. L’estil poètic dóna al lector una sensació de perfum i vitalisme només comparable amb Txèkhov. Bola de greix també passarà a la història per ser l’obra amb què el director John Ford es va inspirar per a la realització del clàssic cinematogràfic La diligència. Alguns crítics el consideren com una mena de manifest del naturalisme, però va més enllà. L’observació del seu temps i la denúncia dels hipòcrites li va servir per mostrar la societat i la doble moral de la burgesia, així com els desastres del colonialisme i de la guerra del 1870. La combinació entre realisme i l’estudi de la personalitat i psicologia dels personatges conformen unes obres amb unes imatges i unes sensacions d’una modernitat ben lluent. Maupassant és un escriptor que sorprèn a cada relectura, que et continua fascinant quan el redescobreixes i tu mateix has canviat als meandres de la vida. La seva obra ofereix lectures múltiples.

L’encert entre els traduïts coincideix amb els catalans recuperats. Els quatre relats inclosos al volum Llibertat, de Rusiñol, es van convertir en obres de referència del començament del segle XX. El geni de Rusiñol brilla amb intensitat i la seva llengua flueix. Amb bon criteri s’han respectat els barbarismes i altres particularitats lingüístiques, que serveixen per fer-nos una idea del català del seu temps. No va ser tan reconegut Ramon Vinyes, de qui editen dos contes reunits amb el títol del primer, La mulata Penèlope, publicat per primer cop a Mèxic el 1946. Promotor cultural a Sud-amèrica, Vinyes mereixeria més sort en aquest país que es reivindica tan sovint sota paràmetres patriòtics. A tall d’anècdota, recordem que l’escriptor va néixer a Berga, seu d’Edicions de l’Albí.

Els pròxims llibres seran de Iannis Ritsos i Joan Maragall. Els esperem…

Llegeix la resta d’aquesta entrada »

Avui tenim el goig de presentar-vos una col·lecció nova.

La col·lecció ESPRESSO és el pot petit de la bona literatura. Llibres de petit format (11,5 x 16,5 cm) que presenten narracions breus, contes o novel·les curtes dels grans mestres de la literatura de tots els temps, de casa nostra i d’arreu del món.

Podem dir que cada ESPRESSO és un cafè curt, un tast, una mostra, una invitació, una perla, un viatge, una píndola, una joia…

Títols que ja són a la venda:

  1. MARKHEIM, de R. L. Stevenson
  2. BOLA DE GREIX, de Guy de Maupassant
  3. LA MULATA PENÈLOPE, de Ramon Vinyes
  4. LLIBERTAT, de Santiago Rusiñol

A la venda properament:

5. FEDRA. Iannis Ritsos

6. LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA. Joan Maragall

7. MALSONS. Edgar Allan Poe

8. ISABEL DE GALCERAN. Narcís Oller

Categories

Twitter

Error: Twitter did not respond. Please wait a few minutes and refresh this page.

estadístiques

  • 13,380 visites
Juny 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« set.    
 1234
567891011
12131415161718
19202122232425
2627282930  

Què porta més clics

  • Cap

Pàgines