Les pedres salvatges

Meravellosa… Una contribució fascinant

per a la comprensió de l’edat mitjana.

Umberto Eco

Escrita en forma de diari, Les pedres salvatges presenta el dia a dia d’un mestre d’obres que, al segle XII, edifica a la Provença l’abadia de Lo Toronet, una obra mestra de l’arquitectura cistercenca. És així com podem endinsar-nos en les interioritats del procés de construcció i en el món d’aquest monjo, que haurà de fer front a la feblesa dels homes i a les contrarietats que van sorgint al compàs de la durada de les obres i arran dels problemes tècnics i financers, però també dels doctrinaris propis de la vida monàstica i de la disciplina de l’orde. Una aventura exemplar i fascinant, que és en definitiva un homenatge commovedor a l’ofici d’arquitecte.

Fernand Pouillon va donar vida al mestre d’obres de l’abadia, el germà Guillem, un personatge que ens explica de forma vívida l’emoció que li provoca la visió de les pedres emprades en la construcció. Un home escomès per les seves pròpies contradiccions que, com descriuria Anna Gavalda a El consol, lluita «contra el dubte i la gangrena fent emergir d’una terra àrida l’obra mestra de l’abadia». La història, narrada en primera persona, fidelment recollida pel germà Pere, es desenvolupa cronològicament, entre el 5 de març i el 5 de desembre de 1161, a cavall del que seria un «llibre d’ordres» de l’obra, el reportatge sobre la vida monacal i l’anotació «teòrica» de l‘arquitectura romànica. Però, com va remarcar l’autor, no està relacionada amb una època i una arquitectura passades, sinó que la seva intenció va ser «descriure mitjançant una aventura exemplar el que ha estat, és i serà sempre l’ofici d’arquitecte». Les pedres salvatges, guanyadora del Prix des Deux Magots, l’any 1965, ha estat traduïda a més de trenta idiomes.

Dades del llibre

Traducció:   Joan Casas

1a edició:    Desembre de 2011

2a edició:    Febrer de 2012

EAN:    978-84-15269-10-6

Pàgines:    240

PVP:    24 €

Records d’un pastor transhumant

Pere Bonada, a través dels records de la seva vida, explica la manera de viure d’una època del poble de Queralbs. Però, sobretot, aquest llibre és la reivindicació de l’ofici del pastor transhumant. Any rere any, ell i el seu ramat feien camí durant vuit dies cap a Cadaqués per a passar-hi la temporada d’hivern, on va conèixer Salvador Dalí.

Amb anècdotes, costums, dites, vocabulari…, Pere Bonada vol deixar testimoni de tot allò que abans es transmetia de pares a fills d’una manera natural i que ara s’ha perdut, perquè aquell món ha canviat o ja ha deixar d’existir. Com ens diu ell mateix: «Potser algun dia les generacions que vindran podran saber algunes coses que passaven en aquest petit poble del Pirineu, això, si no ho tiren tot al foc quan jo ja no sigui aquí.»

 

Pere Bonada i Casas va néixer a Queralbs (Ripollès) l’any 1928. De família de pastors transhumants, de ben petit ja va començar en aquest ofici. Durant anys va fer la ruta de Queralbs a Cadaqués amb el seu ramat d’ovelles, essent dels últims pastors transhumants del seu poble.

L’any 1970, va acceptar una oferta de treball estable com a pastor responsable dels ramats d’ovelles a l’Obra Social Agrícola de la Caixa de Pensions de la granja de Torrebonica (Terrassa), on es va traslladar a viure amb tota la seva família, fins que es va jubilar.

Ja jubilat se’n va tornar a viure a Queralbs, on cuida el seu hort, llegeix… i on va començar a escriure les seves vivències.

És casat amb la Maria Martí Ribas des de fa més de cinquanta anys i tenen dos fills, el Pere i el Jordi. Més tard arribaren les joves, la Carme i la Montse, i els quatre néts, la Marta, l’Arnau, el Bernat i la Paula.

Contes del Bé i del Mal

“Contes del Bé i del Mal és una novel·la fragmentada en tretze relats que conformen un tot.
I no pas un “tot” qualsevol sinó just el contrari, perquè el nexe i el paisatge on es descabdellen i teixeixen totes aquestes madeixes és ni més ni menys que LA PATUM.”

Per arriscar-se a novel·lar sobre la Patum i des de la Patum, cal tenir els peus de la sinceritat i la sensibilitat afermats a la Plaça, buscar en les interioritats de la persona allò que en abstracte anomenem el Bé i el Mal, i despullar-se per abocar-ho en la lletra impresa.

Un bon raig de sentit tràgic, quatre esquitxotades d’humor berguedà, moltes ganes d’escriure i la dèria de traduir a mots allò que durant tants anys va ser experiència viva irracional, i sempre serà, per essència, inefable.

Amb aquesta barreja original i amena, i el respecte que es mereix un calze laic però consagrat, un patumaire anònim i retirat, adorador des del bressol del miracle anual de la Festa amb majúscula, ha cuinat aquesta escudella de lletres, els Contes del Bé i del Mal.

Per poder reviure eternament la Patum fins i tot des de casa.

 

Avui, 19 d’abril, a les vuit del vespre, serem al bar La Lluna de Berga presentant el  llibre. Hi intervindrà, a més de l’autor, Albert Rumbo, historiador i prologuista de l’obra.

“De tot cor”

Presentem la primera de les novetats d’aquest Sant Jordi: De tot cor.

De tot cor reuneix, per primer cop, una mostra exhaustiva d’escriptors de la Catalunya central, des dels més joves, amb una obra incipient, fins als que, ja grans, arrosseguen una trajectòria consolidada. Són trenta-dues veus de narradors de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès que, en conjunt, donen una idea del volum i de la qualitat de la narrativa feta en el que algú ha anomenat «el cor de Catalunya».

La tria del tema que, més enllà de la coincidència geogràfica dels autors, dóna certa unitat al recull és el cor, amb tota la simbologia sentimental que se li atribueix. A De tot cor, el lector hi trobarà relats que parlen de la festa que pot ser una relació amorosa, quan l’amor és correspost, però també (i no pas en pocs casos) relats que s’entretenen en el desengany, la infidelitat, la pèrdua, l’engany, l’enyor… i tants altres matisos que sovint marquen les relacions humanes, i més concretament les amoroses.