Presentació de “La Patum, què és?”

La Patum, què és?

Avui, quan falten 12 dies per Patum, tenim el goig de presentar-vos la tercera edició de La Patum, què és? Es tracta d’una edició notablement ampliada  —hereva de la primera de 1950, a cura de Jaume Huch i Guixer, impressor i fotògraf berguedà. En aquesta obra el lector hi trobarà, d’una banda, les lletres adaptades a la música de tots els balls i tot un seguit de notes i llegendes històriques que els complementen; i, de l’altra, una antologia de textos literaris d’una cinquantena d’autors que ens fan avinent el sentit profund i els sentiments que desperta la festa berguedana per excel·lència, reconeguda per la Unesco com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Una miscel·lània, en definitiva, que ens ajudarà a conèixer, a comprendre i a estimar la Patum.

 

 

La Patum, què és?

 

 

«La Patum és una flor del nostre verger, per a la qual no passa el temps; una flor tots els anys renadiua, mai mústiga ni colltorta, una flor frescal i camperola, que té tot l’escaient de la terra.»

            Antoni Sansalvador (1916)

«La Patum és el miracle que Berga ha sabut fer i ha sabut perpetuar.»

            Josep Armengou (1973)

«La Patum és el poema vivent que els berguedans celebrem cada any, des de temps immemorials, per les festes de Corpus.»

            Climent Forner (1981)

Com diu l’historiador Albert Rumbo en el pròleg: «Durant els seixanta-un anys transcorreguts d’ençà de la primera edició d’aquest llibre, el món ha canviat molt, i la Patum, la nostra festa magna, també. D’aquella Patum íntima, reservada i familiar de mitjan segle XX, mediatitzada pel nacionalcatolicisme imperant a l’època, hem passat a la Patum participativa, massificada i universal de principis del segle XXI, reconeguda per la Unesco com a Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Malgrat tots els canvis, però, en essència, la Patum roman igual, inalterable. […] Els berguedans continuem vivint la Patum d’una forma especial, com un trencament en el cicle anual i com l’element regenerador de forces i anhels que ens aglutina com a comunitat.»