Aquest dijous arriba a les llibreries El poeta i els llunàtics, de G. K. Chesterton.

El poeta i els llunàtics, G. K. Chesterton

El personatge central d’aquesta obra, Gabriel Gale, és un poeta excèntric que considera que la bogeria forma part de la condició humana. Parteix d’aquesta premissa per a resoldre o prevenir certs crims comesos amb tècniques deductives que sorprenen el lector per l’originalitat dels seus plantejaments policials, i també pel seu peculiar sentit de l’humor. Així és com posa a prova la seva capacitat per a captar la importància de detalls que romanen ocults als ulls dels altres. Per la seva originalitat i per explorar els límits del gènere, aquesta és una obra de difícil classificació, perquè l’autor –el “príncep de les paradoxes”, tal com se l’ha anomenat– va ser un geni que va conrear la seva obra al marge de modes, ideologies o prejudicis estètics.  Per gaudir a pler dels castells de focs que l’autor proposa als lectors, és bo assumir que aquests relats en el fons són paràboles. El món seqüencial que Chesterton ens brinda és un microcosmos irrepetible i incomparable en el qual cada paraula, cada acció, és un símbol encarat cap a la resolució final de l’enigma de torn.

Gilbert Keith Chesterton (Londres, 1874 – Beaconsfield, 1936) és autor, entre d’altres obres, de L’home que fou dijous, i La innocència del pare Brown. Segons Borges, l’estil de Chesterton, basat en la paradoxa i en la paràbola o relat simbòlic, l’acosta a un altre gran autor contemporani seu: Franz Kafka. I

Ramon Vinyes, en ressenyar aquesta, va escriure: “Chesterton és un escriptor immens, un jugador literari extraordinari”.