Citem la crítica de l’Anna Carreras publicada el 15 de gener al suplement de cultura de l’Ara, Time Out.
L’expressió “a reveure” reforça un comiat cap a alguna entitat a qui s’espera tornar a veure, encara que sigui en somnis. El joc irònic de Jordi Cussà (Berga, 1961), autor de novel·les com Cavalls salvatges (2000) i Clara i les ombres (2007) i de reculls de narracions com l’encara recent Contes d’onada i de tornada (2009), està servit i sobretot ben amanit. Cussà també ha investigat la poesia i el teatre i ha traduït uns quaranta llibres. En aquesta novel·la se’ns emporta (oh, il·luminats!) a l’any 2038, en una Catalunya que celebra vint anys d’independència, des de la Setmana Màgica d’abril del 2018. Obra política o històrica –dos serrells que hi són però que no devoren la trama–, A reveure, Espanya es perfà com una intriga psicològica amb un parell d’enigmes torbadors. No hi ha divertimento sense reflexió: l’enjogassament d’un llenguatge antic, nostrat, de soca-rel va de la mà d’una cadena de pensaments aguts sobre la condició humana. Els núvols plouen i les dones ploren. Els morts són font d’energia i estalvi dels boscos, els viatges es fan en trens ultraveloços, les estacions s’han allargassat, la bisexualitat és el pa de cada dia, es va a treballar amb bici electrònica, els nens traginen el portàtil a escola, es fan cursos de pagesia sostenible, motors d’hidrogen, seleccions esportives catalanes… Amb PDA al costat d’àdhucs, escudelles i minicàmeres, correus electrònics i vi ranci, noms híbrids com Queralt Mahmud o Ponç Sancho, al llibre –com en l’ànima catalana– no hi ha tovor ni radicalitat: hi ha coherència, humanitat i un increïble sentit de l’humor. El guió de la protagonista sobre la proclamació de la independència és el llibre mateix de Cussà: “Personatges reals vius amb diàlegs inventats”. El lector farà bé d’abandonar la idea de la ciència-ficció, i resseguir la novel·la com si fos una crònica descriptiva d’un lloc més amè i realista. I desitjable: una pel·lícula viscuda en comptes de filmada.