“Mira que bé… Vetllades en una granja prop de Dikanka. Quina mena de vetllades? I les du al món un abellaire! Ai Senyor! Com si no s’haguessin pelat prou oques per tenir plomes o malgastat prou drap per fer-ne paper! I no són pocs els homes de tota mena que s’han embrutat els dits de tinta! Només faltava que a l’abellaire li vingués de gust seguir-los els passos. De debò, si és que avui dia no dónes l’abast a trobar prou coses per embolicar amb aquest munt de paper imprès que hi ha.”

Nikolai Gógol enceta així el prefaci a Viétxera na khútore vliz Dikanki (‘Vetllades en una granja prop de Dikanka’), recull del qual forma part «La nit de Nadal», que ara presentem en català dins de la col·lecció ESPRESSO.

Nikolai Vasílievitx Gógol (1809-1852), la paternitat del qual es disputen aferrissadament Rússia i Ucraïna, en aquestes «vetllades» dóna vida a l’abellaire Rudi Panko i el converteix en el narrador d’unes històries que barregen amb una naturalitat sorprenent el retrat costumista amb l’espiritualitat, la fantasia i l’humor.

Gosaríem afirmar que no hi ha cap “russòfon” que no conegui les peripècies del ferrer Vakula, perquè aquest relat ha estat llegit i rellegit des que va aparèixer publicat per primera vegada l’any 1832, i les diverses adaptacions que se n’han fet (dues òperes, una de Txaikovski i una de Rimski-Korsakov, dues pel·lícules i uns dibuixos animats) han contribuït a la introducció d’aquest conte de Nadal en l’imaginari col·lectiu.

La nit de Nadal en imatges.

Pel·lícula soviètica de dibuixos animats “Les aventures del ferrer Vakula”, basada en el relat de “La nit de Nadal”.

Fragment de la pel·lícula de 1961 “Viétxera na khútore vliz Dikanki”.