Butxaca profunda

Citem un article que ens dedica David Castillo a l’AVUI, i aprofitem l’avinentesa per dir que La independència de Catalunya, de Joan Maragall, i la Fedra, de Iannis Ritsos, ja són a les llibreries. I ja estem enllestint els ESPRESSO d’octubre, que també seran de luxe: Malsons, d’Egar Allan Poe, i Isabel de Galceran, de Narcís Oller.

BUTXACA PROFUNDA

El panorama de l’edició en català s’enriqueix amb l’aparició de noves propostes engrescadores. Col·leccions de petit format però molta substància, com les de 1984 i Arcàdia, ara tindran competència amb Edicions de l’Albí. El segell de Berga presenta quatre títols de clàssics contemporanis. Es tracta de peces breus de quatre genis de la literatura: el francès Guy de Maupassant, l’escocès Robert Louis Stevenson i els catalans Santiago Rusiñol i Ramon Vinyes, a qui Gabriel García Márquez va qualificar com “el savi català” a Cien años de soledad, i que l’Albí ja li ha publicat quatre títols.

Pels dos primers llibres traduïts s’han recuperat versions de qualitat: Bola de greix,de Maupassant, és a càrrec Lluís Calderer, i Markheim, de Stevenson, de Jaume Huch. Tots dos traductors formen part del consell editorial de la col·lecció, que es completa amb Jordi Estrada, Jordi Lladó i Lurdes Pons. Gent amb criteri i gust i que aposten per la literatura vuitcentista. Curiosament, Maupassant i Stevenson van néixer tots dos el 1850. El primer va morir el 1893, i, el segon, un any després. Per als amants de la literatura del XIX, Maupassant i Stevenson són dos cims, autors que superen el seu àmbit i els interessos de la seva època i esdevenen clàssics universals, renovats generació rere generació. Qui ho vulgui comprovar pot afrontar aquests dos breus volums com a tast. El relat Markheim toca el tema de l’alter ego, que Stevenson va immortalitzat en El cas estrany del Dr. Jekill i Mr. Hyde. L’autor de L’illa del tresor va tocar els temes del desdoblament de la personalitat amb intenció al·legòrica i maniqueista. La narrativa esplendorosa de l’escriptor d’Edimburg va reaccionar contra el positivisme que va conèixer i va aportar la modernitat dels estils decadentistes i simbolistes, que donarien alguns dels noms més importants de la literatura contemporània. La fantasia resultant ha estat un dels instruments per la connexió que ha tingut entre joves i adults després de més d’un segle, amb tot el que ha plogut. Un cas semblant és el de Guy de Maupassant, un dels hereus de Gustave Flaubert i tan destacable com els russos del XIX. De fet, Maupassant va ser deixeble de Flaubert i Bola de greix seria el debut literari el 1880. L’estil poètic dóna al lector una sensació de perfum i vitalisme només comparable amb Txèkhov. Bola de greix també passarà a la història per ser l’obra amb què el director John Ford es va inspirar per a la realització del clàssic cinematogràfic La diligència. Alguns crítics el consideren com una mena de manifest del naturalisme, però va més enllà. L’observació del seu temps i la denúncia dels hipòcrites li va servir per mostrar la societat i la doble moral de la burgesia, així com els desastres del colonialisme i de la guerra del 1870. La combinació entre realisme i l’estudi de la personalitat i psicologia dels personatges conformen unes obres amb unes imatges i unes sensacions d’una modernitat ben lluent. Maupassant és un escriptor que sorprèn a cada relectura, que et continua fascinant quan el redescobreixes i tu mateix has canviat als meandres de la vida. La seva obra ofereix lectures múltiples.

L’encert entre els traduïts coincideix amb els catalans recuperats. Els quatre relats inclosos al volum Llibertat, de Rusiñol, es van convertir en obres de referència del començament del segle XX. El geni de Rusiñol brilla amb intensitat i la seva llengua flueix. Amb bon criteri s’han respectat els barbarismes i altres particularitats lingüístiques, que serveixen per fer-nos una idea del català del seu temps. No va ser tan reconegut Ramon Vinyes, de qui editen dos contes reunits amb el títol del primer, La mulata Penèlope, publicat per primer cop a Mèxic el 1946. Promotor cultural a Sud-amèrica, Vinyes mereixeria més sort en aquest país que es reivindica tan sovint sota paràmetres patriòtics. A tall d’anècdota, recordem que l’escriptor va néixer a Berga, seu d’Edicions de l’Albí.

Els pròxims llibres seran de Iannis Ritsos i Joan Maragall. Els esperem…