“La Patum és el baptisme de foc ritual que atorga a qui la sent la cèdula més autèntica de la ciutadania berguedana. Berga té en la seva Patum una seguretat de supervivència. Mentre tindrem Patum tindrem Berga. Mentre els Gegants i les Guites i l’Àliga i els Cavallets es bellugaran per la plaça els berguedans ens bellugarem pel món amb carta de ciutadania pròpia.
Cada any, el diumenge de Corpus al vespre, arrenquem un parrac de la nostra vida, enterrem un xic de nosaltres mateixos amb el darrer esbufec de la Guita. Mentre el Tirabol fa els últims espernecs els personatges de La Patum van desfilant l’un rere l’altre cap al seu repòs anyal. Els berguedans, joves i vells, els anem seguint amb la vista fins qua han tombat la cantonada de cal Quim Serra i ens n’acomiadem amb recança. D’aquí a l’any vinent.
Ells —Gegants i Nans, Guites i Àliga, Àngels i Dimonis—, herois de la història i de la tradició, retornen cada any. Hi haurà un any, però, que nosaltres no retornarem…
La plaça va restant deserta, i el seu sòl va apareixen olorosament encatifat amb les deixalles calcigades de La Patum: fulles de vidalba amb què anaven guarnits els Plens, brots d’avellaner que arboraven els ardits patumaires per protegir-se de les guspires roents, restes de fuets cremats en holocaust a la tradició…
Com un camp de batalla després d’un combat, on l’esperança d’un poble que no vol morir ha assolit una victòria més.”
Aquestes paraules duen la firma de Mn. Armengou, una referència obligada en l’any del seu centenari. La Patum de Berga serà sempre més una obra cabdal per apropar-se a la nostra festa. De Mn. Armengou és la frase lapidària: “La Patum és el miracle que Berga ha sabut fer i ha sabut perpetuar.
I per a tots els qui encara han d’esperar uns quants anys abans de poder descobrir l’obra de Mn. Armengou, recomanem l’àlbum Patum, Patum!, una introducció de luxe a La Patum a càrrec de Jaume Fígols, magníficament il·lustrada per Nèlida Fornell.
Demà en aquesta hora ja hi serem de ple. Que tingueu una molt bona Patum!
La llúpia albina 