Abans d’engegar de ple amb les novetats de març, recuperem una de les perles del fons editorial: Tres poemes dramàtics, de Iannis Ritsos, traducció de Joan Casas.

Aquests Tres poemes dramàtics tenen com a protagonistes, respectivament, Ismena, Crisòtemis i Helena. Les dues primeres són les germanes petites que Sòfocles va inventar per a les seves heroïnes: Antígona i Electra. La tercera es la dona de l’atrida Menelau que va ser raptada per Paris, fill de Príam, rei de Troia, fet que va causar -com tots sabem- la guerra que es troba a l’origen de la nostra pobra i trista imaginació poètica.
A través d’elles Ritsos se’ns adreça, amb veu de dona, des d’algun singular replec de la història on el món antic i el modern, el mite i la memòria recent, conviuen amb una normalitat absoluta.
Els textos que configuren aquest llibre formen part d’un volum de l’obra completa de Ritsos, constituït tot ell per textos que comparteixen la mateixa sigular opció formal, i que el poeta va voler caracteritzar amb un títol global: La quarta dimensió. Per a molts crítics es tracta de la seva obra mestra.

Una mica sobre Iannis Ritsos

Nascut a Monemvassià, al Peloponès, el 1909, i mort a Atenes el 1990, és un dels escriptors grecs més importants del segle XX. Autor de més d’un centenar d’obres poètiques, de nou volums de prosa narrativa, de quatre peces de teatre i de diversos estudis i traduccions, la seva obra ha sobreviscut al pas del temps i de les modes, i a l’ensulsiada de la idea comunista, que va ser la seva. La seva singular veu poètica no para de guanyar lectors, a Grècia i fora de Grècia.

Recomanem la ressenya que en fa Pere Ballart