Uns quants poemes més de Josep Grifoll. Aquesta vegada, del primer recull: En desordre.

En desordre, Grifoll

1994

Tinc els teus cabells lligats a la memòria

com un gos a la porta del llit. La mort

al rebost pentinant-se amb corbs un setembre.

Fumo negre, herba taupera,

i tinc la boca blanca i plena d’algues miserables,

testimonis de la seva inexistència.

He vist la desesperació sense desesperar-se,

morts confosos entre els vius enmig dels llots,

el moviment dels ventres que engendraven

nous poetes, noves musaranyes i altres armadillos.

No sóc cap poeta ni tinc cap secret

i avui tampoc tinc gana. Fabrico nostàlgies.

Vaig i vinc. M’aprimo les ànsies.

Mastego desastres. Repasso paisatges.

No dic res, ja ho sé:

m’enganxo amb paraules

les ales trencades.

…………..

QUAN TU NO HI SIGUIS

Una forquilla de memòria

em servirà l’alè

quan tu no hi siguis.

M’aturaré de tant en tant

per escoltar

                       la pinta del record

com et pentina.

Jo aniré barbut i escabellat

quan tu no hi siguis.

Al fons del vent

apilaré llunes i grills

quan tu no hi siguis.

Tindré pressa i estaré de part dels morts

i t’escriuré poemes

                                    d’òlibes i boires.

No m’acomiadaré.

…………..


La vida: una flexió imprecisa entre dues morts