NOVETATS 2022

Més informació a la secció NOVETATS.

Monte Coll i Piera. Les quatre de Barcelona

Jordi Castells-Cambray. Empremtes

Quirze Grifell (coordinador). Lliri d’aigua. Poesies i cançons populars.

Piti Capella. Dits de vent. La meva vida a la muntanya.

Diversos autors. L’home que regava els llibres. A Josep Maria Aloy, en homenatge

Canòlich Prats i Vilallonga. El violí de la llibertat (3a edició)

Jaume Soler. D’un riu a l’altre.

Joaquim Sala i Pujolràs. Cop d’estat contra la vida

Jaume Bonvehí. Paraules forjades

AQUEST BLOC ÉS EL WEB PROVISIONAL D’EDICIONS DE L’ALBÍ

LA LLÚPIA ALBINA és, de moment i després de molt temps d’haver estat en silenci, la plataforma des d’on EDICIONS DE L’ALBÍ informarem sobre les novetats de l’editorial (publicacions, autors, agenda, notícies i altres), mentre el nostre web està en procés de reconstrucció i millora (al web només s’hi pot consultar la informació de l’editorial fins al 2019).

A part d’aquesta via, Edicions de L’Albí utilitza els canals habituals de comunicació a través de les xarxes: Facebook, Twitter, Instagram.

Per qualsevol consulta, us atendrem també al correu electrònic lalbi@lalbi.cat

El cercle tràgic

Edicions de L’Albí, Òmnium Cultural del Bages i la Biblioteca del Casino es complauen a convidar-vos a una taula rodona-col·loqui,amb motiu de la presentació del llibre EL CERCLE TRÀGIC de Josep Tomàs Cabot.

Hi intervindran, a més de l’autor, Josep M. Aloy, Llorenç Capdevila, Jordi Estrada i Jaume Huch.

L’acte tindrà lloc a la sala d’actes del Centre Cultural del Casino (passeig de Pere III, 27) el divendres 20 de setembre a les vuit del vespre.

Nota de premsa

Edicions de L’Albí comunica la pèrdua de l’escriptora Mercè Mus i Ripoll, que va morir ahir, dia 29 d’agost, a l’edat de 74 anys.

Mercè Mus havia nascut a Barcelona l’any 1937. Va treballar durant vint-i-cinc anys a la Universitat de Barcelona. Al llarg de la seva vida, va conrear la narrativa, la poesia i els diaris de viatges.  També va dirigir una galeria d’art i un taller d’escultura i de restauració. Va viure una temporada a Sant Vicenç dels Horts i, posteriorment, es va traslladar al Berguedà, concretament a la Pobla de Lillet, on va residir uns quants anys, deixant a tot arreu una forta empremta per la seva implicació i activisme en la vida social i cultural.

Es va donar a conèixer com a escriptora amb la novel·la La senyora del tretze (L’Albí, 2002), que va tenir una gran acollida per part del públic lector. L’obra, tal com va voler presentar-la amb un subtítol, és una Memòria íntima de la Barcelona vella, un relat autobiogràfic, en bona mesura, amb què ens fa avinents les emocions que van sotraguejar-la quan va viure al cor d’un barri pobre d’una Barcelona real, on va veure’s abocada a una realitat colpidora, però plena de la humanitat radiant dels personatges amb els quals va conviure. La solidaritat i l’amistat, valors essencials al llarg de la vida de Mercè Mus, són l’eix i el motor de la seva obra literària.

La família ens ha comunicat que la cerimònia de comiat tindrà lloc demà divendres, dia 31 d’agost, a les quatre de la tarda, al tanatori de Sancho Dávila, i que les seves restes seran traslladades al cementiri de Montjuïc.

Edicions de L’Albí lamenta profundament la seva pèrdua. Descansi en pau.

 

 

Berga, 30 d’agost de 2012

Crònica d’un delicte menor

«Els disturbis del matí ens havien deixat regust de victòria. Asseguts en un bar de la plaça del Sol fèiem dringar els gots, respirant l’olor de cendra que s’escampava per Barcelona.»

Així comença Crònica d’un delicte menor, el debut de Ramon Mas en el camp de la novel·la, que reconstrueix de forma sincera i commovedora un arrest policial de quaranta-vuit hores. Es tracta d’una obra de formació, molt ben construïda, que pretén ser una reflexió sobre els abismes interiors que separen les persones.

Ramon Mas Baucells (Sant Julià de Vilatorta, Osona, 1982) és llicenciat en Filosofia i, entre d’altres feines, ha treballat de llibreter a la històrica llibreria Documenta de Barcelona. És autor de tres llibres de poesia publicats a l’editorial Emboscall i editor de la revista de relats Les Males Herbes. Ha col·laborat en diverses publicacions musicals i literàries com Mondosonoro, La lluna en un Cove, La Escuela Moderna o la revista digital Cap de Creus. L’any 2011 va ser convidat a participar com a ponent en el cicle de conferències «Ficcions científiques i fantàstiques» organitzat per la Universitat de les Illes Balears. També és vocalista del grup de punkrock FP, amb els quals ha enregistrat divesos discos.

 

Dades del llibre:

Títol             Crònica d’un delicte menor

Autor            Ramon Mas

Col·lecció     Narrativa, 45

Pàgines        96

PVP              14 €

EAN             978-84-15269-11-3

 

Les pedres salvatges

Meravellosa… Una contribució fascinant

per a la comprensió de l’edat mitjana.

Umberto Eco

Escrita en forma de diari, Les pedres salvatges presenta el dia a dia d’un mestre d’obres que, al segle XII, edifica a la Provença l’abadia de Lo Toronet, una obra mestra de l’arquitectura cistercenca. És així com podem endinsar-nos en les interioritats del procés de construcció i en el món d’aquest monjo, que haurà de fer front a la feblesa dels homes i a les contrarietats que van sorgint al compàs de la durada de les obres i arran dels problemes tècnics i financers, però també dels doctrinaris propis de la vida monàstica i de la disciplina de l’orde. Una aventura exemplar i fascinant, que és en definitiva un homenatge commovedor a l’ofici d’arquitecte.

Fernand Pouillon va donar vida al mestre d’obres de l’abadia, el germà Guillem, un personatge que ens explica de forma vívida l’emoció que li provoca la visió de les pedres emprades en la construcció. Un home escomès per les seves pròpies contradiccions que, com descriuria Anna Gavalda a El consol, lluita «contra el dubte i la gangrena fent emergir d’una terra àrida l’obra mestra de l’abadia». La història, narrada en primera persona, fidelment recollida pel germà Pere, es desenvolupa cronològicament, entre el 5 de març i el 5 de desembre de 1161, a cavall del que seria un «llibre d’ordres» de l’obra, el reportatge sobre la vida monacal i l’anotació «teòrica» de l‘arquitectura romànica. Però, com va remarcar l’autor, no està relacionada amb una època i una arquitectura passades, sinó que la seva intenció va ser «descriure mitjançant una aventura exemplar el que ha estat, és i serà sempre l’ofici d’arquitecte». Les pedres salvatges, guanyadora del Prix des Deux Magots, l’any 1965, ha estat traduïda a més de trenta idiomes.

Dades del llibre

Traducció:   Joan Casas

1a edició:    Desembre de 2011

2a edició:    Febrer de 2012

EAN:    978-84-15269-10-6

Pàgines:    240

PVP:    24 €

Records d’un pastor transhumant

Pere Bonada, a través dels records de la seva vida, explica la manera de viure d’una època del poble de Queralbs. Però, sobretot, aquest llibre és la reivindicació de l’ofici del pastor transhumant. Any rere any, ell i el seu ramat feien camí durant vuit dies cap a Cadaqués per a passar-hi la temporada d’hivern, on va conèixer Salvador Dalí.

Amb anècdotes, costums, dites, vocabulari…, Pere Bonada vol deixar testimoni de tot allò que abans es transmetia de pares a fills d’una manera natural i que ara s’ha perdut, perquè aquell món ha canviat o ja ha deixar d’existir. Com ens diu ell mateix: «Potser algun dia les generacions que vindran podran saber algunes coses que passaven en aquest petit poble del Pirineu, això, si no ho tiren tot al foc quan jo ja no sigui aquí.»

 

Pere Bonada i Casas va néixer a Queralbs (Ripollès) l’any 1928. De família de pastors transhumants, de ben petit ja va començar en aquest ofici. Durant anys va fer la ruta de Queralbs a Cadaqués amb el seu ramat d’ovelles, essent dels últims pastors transhumants del seu poble.

L’any 1970, va acceptar una oferta de treball estable com a pastor responsable dels ramats d’ovelles a l’Obra Social Agrícola de la Caixa de Pensions de la granja de Torrebonica (Terrassa), on es va traslladar a viure amb tota la seva família, fins que es va jubilar.

Ja jubilat se’n va tornar a viure a Queralbs, on cuida el seu hort, llegeix… i on va començar a escriure les seves vivències.

És casat amb la Maria Martí Ribas des de fa més de cinquanta anys i tenen dos fills, el Pere i el Jordi. Més tard arribaren les joves, la Carme i la Montse, i els quatre néts, la Marta, l’Arnau, el Bernat i la Paula.

Contes del Bé i del Mal

“Contes del Bé i del Mal és una novel·la fragmentada en tretze relats que conformen un tot.
I no pas un “tot” qualsevol sinó just el contrari, perquè el nexe i el paisatge on es descabdellen i teixeixen totes aquestes madeixes és ni més ni menys que LA PATUM.”

Per arriscar-se a novel·lar sobre la Patum i des de la Patum, cal tenir els peus de la sinceritat i la sensibilitat afermats a la Plaça, buscar en les interioritats de la persona allò que en abstracte anomenem el Bé i el Mal, i despullar-se per abocar-ho en la lletra impresa.

Un bon raig de sentit tràgic, quatre esquitxotades d’humor berguedà, moltes ganes d’escriure i la dèria de traduir a mots allò que durant tants anys va ser experiència viva irracional, i sempre serà, per essència, inefable.

Amb aquesta barreja original i amena, i el respecte que es mereix un calze laic però consagrat, un patumaire anònim i retirat, adorador des del bressol del miracle anual de la Festa amb majúscula, ha cuinat aquesta escudella de lletres, els Contes del Bé i del Mal.

Per poder reviure eternament la Patum fins i tot des de casa.

 

Avui, 19 d’abril, a les vuit del vespre, serem al bar La Lluna de Berga presentant el  llibre. Hi intervindrà, a més de l’autor, Albert Rumbo, historiador i prologuista de l’obra.

“De tot cor”

Presentem la primera de les novetats d’aquest Sant Jordi: De tot cor.

De tot cor reuneix, per primer cop, una mostra exhaustiva d’escriptors de la Catalunya central, des dels més joves, amb una obra incipient, fins als que, ja grans, arrosseguen una trajectòria consolidada. Són trenta-dues veus de narradors de l’Anoia, el Bages, el Berguedà i el Solsonès que, en conjunt, donen una idea del volum i de la qualitat de la narrativa feta en el que algú ha anomenat «el cor de Catalunya».

La tria del tema que, més enllà de la coincidència geogràfica dels autors, dóna certa unitat al recull és el cor, amb tota la simbologia sentimental que se li atribueix. A De tot cor, el lector hi trobarà relats que parlen de la festa que pot ser una relació amorosa, quan l’amor és correspost, però també (i no pas en pocs casos) relats que s’entretenen en el desengany, la infidelitat, la pèrdua, l’engany, l’enyor… i tants altres matisos que sovint marquen les relacions humanes, i més concretament les amoroses.

UN FIL DE VEU, a la Biblioteca de Berga